Amb el saló d'actes del Casino Lliberal d'Algemesí ple de gom a gom el Mestre de la Muixeranga, Juan Beltran, acompanyat de l'anterior Mestre, Tomàs Pla, i de l'alcalde de la ciutat, Vicent Ramón García, va presentar ahir l'Any Muixeranguer, una sèrie d'activitats que van a celebrar-se enguany per a commemorar el 40 aniversari de l'associació Amics de la Muixeranga i de la recuperació del ball.
En l'acte, Beltran va recordar els moments crítics que es van viure el 1973, quan la Muixeranga no va eixir en les dos primeres processons de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, a causa de les desavinences entre els muixeranguers (entre els quals hi havia gent humil que trobava en el ball una forma de guanyar alguns jornals extraordinaris) i els festers. Va ser aleshores, segons va recordar Beltran, quan un grup de membres de l'Associació Antics Alumnes dels Maristes van prendre el relleu, decidits a evitar "in extremis" que es perdera aquella tradició centenària, i es van vestir amb els trenta trages de muixeranguer que hi havia a l'Ajuntament. Van ser els orígens de l'Associació Amics de la Muixeranga i de la recuperació del ball.
Un d'aquells pioners, Vicent Ramón García, l'alcalde d'Algemesí, recordava anit en el Casino com son pare no veia amb bons ulls la seua decisió d'eixir aquell 1973, amb 16 anys, en la processó de Volta General vestit de muixeranguer, per la fama que aquestos tenien. També Tomàs Pla va destacar la gran evolució del ball i de la Festa en general: "la situació era molt delicada, en aquella època no hi havia cap dolçainer en Algemesí, havíem de cridar al tio Bernat d'Alzira perquè tocara en la processó". 40 anys després la situació ha canviat radicalment, Algemesí compta amb una de les escoles de dolçaina més activa de la Comunitat Valenciana, la Festa va ser declarada per la UNESCO Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2011 i la Muixeranga compta amb més de 400 membres. A més, durant aquestos 40 anys, el ball i la seua melodia han esdevingut un símbol estimat i admirat per molts valencians.
Entre els actes més destacats que ha preparat l'Associació Amics de la Muixeranga enguany hi ha:
- El disseny d'un nou logotip que il•lustra l'efemèride, dissenyat per Javier Maravilla.
- La publicació d'un llibret infantil de temàtica muixeranguera amb informació sobre les diferents torres de la Muixeranga, que contindrà dibuixos per a pintar, retallar i formar figures.
- S'editarà un llibre digital que recopil•larà els dibuixos que durant més de trenta anys Joaquín Pérez va fer per a il•lustrar les felicitacions de Nadal que l'Associació envia cada any.
- S'ha previst una exposició fotogràfica al Museu de la Festa amb una selecció de fotos antigues i actuals de la Muixeranga.
- Es col•locaran plaques commemoratives en tres llocs emblemàtics per a l'associació: la capella de la Troballa, on es va alçar la primera Muixeranga d'aquesta nova etapa; l'antic col•legi Maristes, al carrer Nou, on es va crear l'Associació Amics de la Muixeranga a partir d'un grup d'antics alumnes; i l'actual col•legi Maristes, que sempre ha col•laborat activament amb la Muixeranga.
- Es farà un homenatge als muixeranguers que el 1973 van continuar amb la tradició i van evitar que caiguera en l'oblit. A tots ells se'ls entregarà una fotografia emmarcada amb una dedicatòria.
- Es compondrà un cant a la Muixeranga.
- S'han organitzat algunes xerrades sobre el fet muixeranguer, com la que durà a terme Noemí Sanz, una reconeguda investigadora del món dels castellers que també es membre de la Moixiganga de Tarragona.
- Es publicarà un anuari de la Muixeranga amb reportatges, fotografies, entrevistes i aspectes curiosos dels 40 anys de l'associació
Discurs de Juan Beltrán, Mestre de la Muixeranga d´Algemesí
L'associació Amics de la Muixeranga celebrem enguany l'Any Muixeranguer, una sèrie d'activitats que hem organitzat per a commemorar el 40 aniversari de la recuperació del nostre ball. 40 anys que per a molts han passat molt ràpid, massa ràpid, però que per a la Muixeranga, han sigut molt intensos i fructífers. En aquell 1973, cap dels 30 membres dels Antics Alumnes dels Maristes que, encapçalats per Tomàs Pla, es van fer amb presses i carreres amb un trage de muixeranguer i van poder eixir "in extremis" a la processó de Volta General, podien imaginar què lluny anava a arribar aquella aventura improvisada. L'única pretensió que els movia era conservar el ball, que les torres no deixaren d'alcar-se en les Festes de la Mare de Déu de la Salut perquè d'alguna manera sabien què important era la Muixeranga per a la nostra Festa i per al nostre poble en general. La flama que s'havia mantingut durant segles no es podia apagar definitivament. Però el que no se'ls podia passar pel cap era la trascendència que el nostre ball aniria adquirint amb el pas dels anys, no sols a Algemesí, sino per a tots els valencians i fins i tot a nivell internacional. Aquella mostra de folclore centenària, aquella raresa de la cultura valenciana que per coses del destí només es va mantindre a Algemesí, després de desaparéixer de la resta de pobles valencians, ha acabat convertint-se en un símbol amb vocació universal, sobretot després de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la nostra Festa per part de la UNESCO. En aquestos 40 anys els Amics de la Muixeranga hem crescut, hem passat dels 30 pioners del 1973 als més de 400 muixeranguers actuals que, colze a colze, muscle a muscle, conserven la il•lusió d'un projecte comú.
La imatge del ball també ha evolucionat, d'aquella connotació despectiva del terme muixeranguer hem passat a un reconeixement i una admiració unànime, com per exemple la de les colles de Castellers de Catalunya, amb les quals ens vam agermanar l'any passat i amb les que mantenim una molt bona relació.
També ens hem obert a la societat i hem eixit a actuar fora de la processó de la Mare de Déu de la Salut per a donar-nos a conéixer i promocionar la nostra Festa: el 9 d'octubre i en Falles en València, en FITUR en Madrid, en la inauguració del monument als castellers en la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en la "Grande Place" de Brussel•les on vam vestir al Manneken Pis amb el nostre trage, en el Mestalla o en la Fonteta de Sant Lluís, en El Vaticà el dia de la beatificació de la senyora Pepa o en el monestir de Santa Maria de la Valldigna, entre altres llocs. I no ho hem fet per afany de protagonisme, al contrari, són les diferents institucions les que volen comptar amb nosaltres perquè valoren i estimen la Muixeranga, perquè veuen en ella un símbol d'unió que representa a tots els valencians. I això és una gran responsabilitat que hem de gestionar correctament, tal i com hem fet durant aquestos 40 anys.
Per tot açò enguany celebrem un aniversari feliç, perquè entre tots hem aconseguit que la Muixeranga es trobe, sense dubtes, en el millor moment de la seua història, amb un futur d'esperança i d'il•lusions.
I per a acabar, hem de recordar els nostres companys, aquells muixeranguers que ens han deixat durant aquestes quatre dècades i que sempre tenim en el record cada vegada que la dolçaina i el tabal fan sonar la nostra melodia.
Juan Beltrán Asensi
Mestre de la Muixeranga d'Algemesí
TNR-Noticias Algemesí
{gallery}GAL40aniversarimuixeranga{/gallery}