Data: Del 20 d'abril al 5 de maig
LLoc: Saló d'actes de la Societat

Els alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València il.lustren una sel.lecció de poemes de Vicent Andrés Estellés, realitzada per Josep Lluis Marín (Servei de Promoció Ligüistica de la Generalitat Valenciana). A la inauguració comptarem amb l'actuació del grup "De mà en mà", amb l'actor Francesc Anyó i el músic Miquel Juan. Vos esperem

Col.labora:
Departament de Dibuix de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València
Grup "De mà en mà", amb l'actor Francesc Anyó i el músic Miquel Juan.
Objectius de l'exposició
Celebrar l'any Estellés.
Aprofitar la coincidència cronològica amb el 30 Aniversari de l'aprovació de la LLei d'us i Ensenyament del Valencià.
Fomentar el coneixement dels poemes més significats de Vicent Andrés Estellés
Realitzar un exercici artístic de combinació de l'escriptura com a forma visual i el treball de dibuix dels alumnes de segon de la Facultat de Belles Arts de València.
Fomentar en l'alumnat de Belles Arts afrontar un projecte expositiu que done una primera visió del treball professional de la creació artística sotmesa a un model previ.
Com proposta prèvia es proposa seleccionar 20 poemes (com a número preliminar) de Vicent Andrés Estellés. Per a això comptarem amb l'ajuda Josep Lluis Marín García, Tècnic de Promoció Lingüística de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana i llicenciat en Filologia Valenciana per la Universitat de València.
Els alumnes de segon de dibuix de la Facultat de Belles Arts realitzen dos treballs a l'uníson.
D'una banda "escriurien" a mà cal.ligràfica i amb estil lliure un dels poemes seleccionats.
Per una altra realitzarien un dibuix dins de la dinàmica del curs corresponent de la Facultat que presa com a referència el dit poema.
Ambdós treballs es realitzarien en un mateix format i en un mateix suport, que per a aconseguir l'economia proposaríem en un estàndard de 100 x 70 cm.
Cada artista realitzaria dos peces, una per al poema i una altra per a la seua interpretació artística que s'exposarien unides com un tot.
Forma d'exposició:
Fent de la necessitat virtut i de la virtut disseny, les obres s'exposarien sense marc. Nues. Un transsumpte d'Estellés com a poeta del poble on convertim la Sala d'exposicions en un gran pati de trobada. Una corda de pita sosté l'obra amb modestes pinces.
Una obra estesa al sol. Tècnicament una solució visualment poderosa, evocadora i, casualment, de cost econòmic mínim. Una solució museogràfica que, a la seua vegada, s'inspira en un poema de Estellés.

Veig, des de les terrasses ,les terrasses domèstiques
on s'exposen, per ordre, familiars assumptes,
assumptes conjugals, higièniques coses,
i això amb una sintaxi trèmula, del filferro,
veig, des de les terrasses, on s'exalta la calç,
la meua pura Pàtria, la meua sola Pàtria,
allà, en l'altre ribera, a l'altra part del vent.
Hi ha xiques eixugant-se les llargues cabelleres
i daurant-te l'esquena, i les cuixes, i els pits.
L'aire és ple de botelles amb missatges de nàufrags.
Vicent Andrés Estellés, poemari "Llibre d'exilis" (1956), Les pedres de l'àmfora. Obra completa 2, Editorial L'Estel, València, 1974.

TNR-Cultura Exposicións Sumacárcer