Tus Noticias de La Ribera

Presidència rescata de l'oblit la figura de les 18 reines medievals del Regne de València amb una exposició al Palau i un llibre

retablo FILEminimizerUna exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat, en el marc del 9 d'Octubre, rescaten per primera vegada la figura de les oblidades monarques medievals del Regne de València. Amb el títol Les nostres reines, la doble proposta cultural intenta visibilitzar unes dones que la història va oblidar i que han passat molts segles a l'ombra dels seus marits monarques. Des de Violant d'Hongria, dona de Jaume I, fins a Germana de Foix, casada amb Ferran II, elles van ser les dihuit primeres reines valencianes: les més desconegudes, les més vinculades amb el naixement del nou regne creat pel Conqueridor.

La mostra, inaugurada aquest dimarts, exhibeix dihuit grans lones a la façana del Palau de la Generalitat amb il·lustracions dissenyades per Lawerta. Com a complement, un llibre escrit per l'historiador medievalista Vicent Baydal, professor de la Universitat Jaume I, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les reines amb el títol 'Les nostres reines. Les oblidades monarques medievals del Regne de València'.

Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, Fernanda Escribano, "la finalitat del projecte és fer justícia i reparar l'oblit d'unes dones que jugaren un paper clau en la nostra història, i intentar aconseguir que els noms de Blanca d'Anjou, Elionor de Sicília o Elisenda de Montcada ens siguen tan familiars com els de Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l'Humà. A més, hem enviat un llibre a cada escola i institut de la Comunitat Valenciana perquè les noves generacions coneguen millor les nostres reines oblidades".

Al pròleg del llibre, l'historiador Vicent Baydal destaca els dos principals papers atribuïts a les reines medievals. D'un costat, «la seua vàlua geoestratègica en el tauler diplomàtic» a l'hora de formalitzar els enllaços matrimonials. De l'altre costat, la tasca primordial de "concebre fills" per garantir "la continuïtat de la dinastia reial i una alta probabilitat de successió pacífica en el fatídic moment de la mort dels monarques regnants".

No obstant això, com es posa de relleu en el projecte divulgatiu, "no només foren reines ritualment reconegudes per tots, sinó que a més a més exerciren com a altes conselleres i, almenys des de mitjan segle XIV, assumiren importants tasques de govern com a lloctinents reials en el conjunt de la Corona d'Aragó o en algun dels seus diversos territoris: Elionor de Sicília, Violant de Bar, la citada Maria de Luna, Maria de Castella, Joana Enríquez, Germana de Foix, totes elles marcaren amb la seua empremta personal decisions polítiques que afectaren milers d'habitants dels seus regnes. Per delegació i en absència dels seus marits, però amb una significació i una transcendència que han quedat injustament sepultades per una visió androcèntrica de la història".

Les reines rescatades, amb una imatge modernitzada, foren les casades amb Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Liberal, Jaume II, Alfons el Benigne, Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l'Humà, Ferran el d'Antequera, Alfons el Magnànim, Joan II i Ferran el Catòlic.

 

Són les següents:

Violant d'Hongria (1235-1251), la reina Fundadora, que va exercir una destacada tasca com a consellera reial, en especial en el procés de conquesta de les terres valencianes junt a Jaume I.

 

Constança de Sicília (1276-1285), la reina de les Vespres Sicilianes, que va marcar l'orientació itàlica de la Corona d'Aragó durant les centúries posteriors.

 

Blanca d'Anjou (1295-1310), la reina de la Pau, que va morir de febres puerperals després de deu parts pràcticament consecutius.

 

Maria de Xipre (1315-1322), la reina d'Ultramar, que va morir sense descendència.

 

Elisenda de Montcada (1322-1327), la reina de Pedralbes, que va cuidar de Jaume II fins a la seua mort.

 

Elionor de Castella (1329-1336), la reina Rebutjada, que va estar enfrontada amb bona part de les viles reials de la Corona, en especial les del Regne de València, la qual cosa va ocasionar el motí de Francesc de Vinatea en 1332.

 

Maria de Navarra (1338-1347), la reina de la Unió: els seus tres primers descendents foren xiquetes fet que va induir el rei Pere el Cerimoniós a fer reconèixer la primogènita, Constança, com a hereva del tron, la qual cosa va ocasionar la revolta de la Unió.

 

Elionor de Portugal (1347-1348), la reina de la Pesta, que va morir víctima del primer gran brot europeu de Pesta Negra.

 

Elionor de Sicília (1349-1375), la reina Gran, que va oferir un llarg període d'estabilitat matrimonial i successòria en la Corona i que va mostrar amplis dots de comandament i fou la primera reina a ocupar el càrrec de lloctinent general.

 

Sibil·la de Fortià (1377-1387), la reina Empordanesa, enfrontada amb els infants Joan i Martí a partir del seu casament amb Pere el Cerimoniós.

 

Violant de Bar (1387-1396), la reina Ostentosa, el regnat de la qual es va caracteritzar per l'exuberància de la cort reial, ja que esmerçaren tota la seua fortuna en exhibir un luxe constant.

 

Maria de Luna (1396-1406), la reina Compromesa, morta a Vila-real, que va exercir importants tasques de govern en els diversos regnes de la Corona d'Aragó.

 

Margarida de Prades (1409-1410), la reina de l'Esperança, marcada per no haver aconseguit quedar-se embarassada de Martí l'Humà en els huit mesos i mig que va durar el matrimoni fins a la mort del monarca.

 

Elionor d'Alburquerque (1412-1416), la reina Rica, l'immens patrimoni de la qual va ajudar el seu marit, l'infant de Castella Ferran de Trastàmara, a ser escollit com a nou monarca de la Corona d'Aragó en el Compromís de Casp de 1412.

 

Maria de Castella (1416-1458), la reina Governant, morta a València sense fills, que va assumir destacades responsabilitats polítiques com a lloctinent dels regnes ibèrics de la Corona d'Aragó mentre el seu marit Alfons el Magnànim residia a Nàpols.

 

Joana Enríquez (1458-1468), la reina Animosa, que va auxiliar el rei Joan II en les seues guerres quan heretà el tron de la Corona d'Aragó.

 

Isabel de Castella (1479-1504), la reina Forta, que va esdevindre reina de Castella i, pel seu casament amb Ferran d'Aragó, s'acabà produint la unió castellanoaragonesa i foren anomenats els Reis Catòlics.

 

I Germana de Foix (1505-1516), la reina Virreina, morta a Llíria, que va ser nomenada virreina del Regne de València, on va reprimir els agermanats i va mantindre una sumptuosa cort renaixentista.

 

Al Palau de la Generalitat es poden aconseguir fullets informatius que resumeixen el paper de cada reina. El llibre, en edició no venal, es repartirà als ajuntaments, centres educatius i al públic assistent als actes culturals preparats entre els dies 1 i 9 d'octubre al Palau fins a esgotar-se les existències.

 

Noticias Cultura

La Ribera

TNR

CONTACTA

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

 

Esta dirección de correo electrónico está protegida contra spambots. Usted necesita tener Javascript activado para poder verla.

 

Copyright © 2012 TUS NOTICIAS DE LA RIBERA